Els deu manaments de la crisi

Per a definir la paraula crisi no fa falta ser economista, fins a un xiquet de sis anys pot saber el que és. Deixant de banda les definicions reglades, per a mi, la crisi ve acompanyada des substantius que donen por, és a dir, la crisi és catàstrofe, pobresa, fam, retrocés, violència, corrupció, culpables, i un llarg etcètera. Però en la crisi el que no falla és la religió, d'açò sonarà al lector, quan un canal de televisió donava a entendre que davant d'aquesta situació una alternativa es pregar, resar a Déu i que cop i volta açò desapareixeria, o tal vegada ho deien per mantenir-se al marge dels problemes i tancar els ulls agenollats davant d'un sant o verge amb la bíblia a la mà. Amb la crisi no es juga, crec jo.

La Bíblia, la religió, resar, pregar, això és una solució a la crisi? No pense que la gent siga tan partidària de perdre el temps amb certes pregàries, o sí. El cas és que els Deu Manaments de la Bíblia en la crisi s'han vist desbordats. Agafant la cançó de Juan Perro (Santiago Auserón), “Los Diez Mandamientos”, que segons la meva opinió és una cançó on critica, coincidència o no, el que vaig a explicar d'una forma més detallada. Aquest el retrat que faig de la societat que m'envolta, la meva societat. La societat de tots.

1.- “El primero hace falta más dinero”. Sí fa falta més diners per pagar el deute de l'estat, pagar als funcionaris, als preferentistes que els han furtat els seus diners, per a l'educació pública i la sanitat pública. 

2.- “El segundo “pero en que te lo has gastado?”. Podríem incloure en aquest manament el cas de la corruptela que ens envolta i per no noms que no falte: Rita, Camps, “El Bigotes”, Correa, Rodrigo Rato, Rafael Blasco, Cotino, i molts altres. En què s'han gastat els nostres diners tota aquesta gent? S'han preocupat en buidar-nos les butxaques. Quina mala favada que tenen alguns.

3.- “El tercero me lo gasto como quiero”. Tota aquesta gent que he nomenat, efectivament, s'ha gastat els diners com ha volgut i en el que ha volgut: “grandes eventos”, augment de sou, xarxa ferroviària deficient, carreteres per on passen cotxes fantasmes, construcció d'obres faraòniques on no viu ningú. 

4.- “El quarto que me tienes ya muy harto”. Podem entrar a explicar la gent que està cabrejada amb la situació econòmica i política que atravessa aquest país i que ningú posa solució al drama dels desnonaments, per exemple. Les vagues i les manifestacions han augment considerablement perquè veiem impotents que alguns polítics no s'apropen a la gent que està passant-ho realment i farts de les retallades, la gent comença a fer els famosos i polèmics “escraches”.

 

5.- “El quinto, harto estàs de vino”. El Rei, la monarquia, eixa institució que sempre ha viscut dels plaers, dels nostres plaers. El Rei és com Dionís, li agrada veure vi, rodejar-se de dones, organitzar caseries i bacanals gregues i romanes. Però el vi s'acaba, algun dia et tocarà beure aigua per a que veure amb claredat el que la societat demana.

6.- “El sexto, ¿Què te has creido tu que es esto?” Les cues de l'atur es fan cada volta més llargues. Tenim familiars i amics que patixen cada dia aquest insomni. Et pots alçar cada matí amb el teu currículum baix el braç. Entres a un bar i des de l'entrada el cap ja sap al que vens: -ho sentim no acceptem més currículums-. Sols queda no resignar-se i seguint optant a una petita esperança. 

 

 

7.- “El siete, coge la maleta i vete”. Els nostres avis marxaren en els seixanta a França, Suïssa, Alemanya o Bèlgica, entre altres. Ara ens toca a nosaltres, als joves. La crisi, també està fent com la Primera Guerra Mundial, està fent perdre l'esperança en el seu propi país de buscar feina, de que algú li done oportunitats: "la generació perduda" Tenim el cas de científics, arquitectes, escriptors, llicenciats, etc... que veuen com els seu país els tanquen les portes i han de marxar, però no com un desig o esperit de buscar una aventura personal, com va dir la Secretària d'Estat, no. Ens marxem perquè no hi ha oportunitats. 

 

8.- “El ocho, ¡niño, cómete el bizcocho!”. La pobresa i la fam infantil ha augmentat des que va esdevenir aquesta crisi. Alguns xiquets, els quals els seus pares no tenen recursos no es poden permetre fer la llista de la compra i han de recórrer a les cues dels Bancs d'Aliments. Aliments necessaris per a viure.

 

9.- “El nueve, anda dame si te atreves”. La violència de gènere, en aquesta últim setmana s'ha cobrat més de tres víctimes. On està la igualtat en aquest país, i la tolerància? L'home “macho” és covard, pega i mata. Què fer contra aquesta lacra? És molt preocupant.

10.- “El diez, ya empezamos otra vez”. Aquest infern no s'acaba. En aquesta crisi no sóc optimista. Falta molt per recórrer, falta molt per a no tornar repetir situacions adverses i nocives per a la societat. Sóc dels que pense que la història es torna a repetir, els temps dona moltes voltes. Aprenem del passat per no caure en les temptacions del present i intentar millorar per al futur.