Un balanç: Un món en crisi

1. En Europa la crisi continua fent de les seves. Els homes de negres, la troika, i Brussel·les no deixen de felicitar als governs pels retalls en sanitat, en educació, en serveis socials i en drets socials. Però és més, es jacten dient que hi ha que retallar més, perquè no hi ha suficient. Cap on anem? Europa està perdent la classe mitjana -si és que no l'ha perdut ja-. Europa ha perdut pràcticament l'històric Estat de Benestar que pretenia conduir a una societat millorar, més prospera. El que Europa ha aconseguit des que va eixir de la Segona Guerra Mundial, ara està en perill, anem cap endarrere, cap a temps difícils on la vida era de pobresa. Això ho estem vivint ara i per al 2014, la gent continuarà vivint en el carrer, hi haurà gent en les cues de l'atur, gent menjant en menjadors d'acollida, etc... En canvi els més rics continuaran també essent més rics. No avancem. D'Europa ja farem un mapa on tractarem país per país.

2. America del Nord

   2.1 Canadà: El protagonista de l'any en aquest país en 2013 ha estat Rob Ford, alcalde de Toronto, que lluny de complir amb el seu deure, que és representar a l'alcaldia de dita ciutat i també als que li han votat, ens ha deixat atònits amb les seves confessions d'alcohòlic. Un poble democràtic no es mereix un alcalde com aquest per molt que s'empenyen en que la "popularitat de Ford es cimenta en lo la Ford Nation, nom del programa que condueix el seu germà en una ràdio local". La seva popularitat és tal que ha calat en la població dels barris marginals i immigrants -malgrat que se li ha a acusat per unes declaracions racistes, i gràcies a d'aquests aconseguí la victòria. Malgrat que els membres de l'ajuntament van votar que marxara, ell resistirà en el poder donant lliçons de democràcia -irònicament parlant-.

   2.2 Estats Units: Quan solem parlar d'Estats Units, en Europa, solem dir que té del millor, però també té del pitjor. Del pitjor podríem dir que els banquers i els especuladors dels grans bancs i empreses van fer la crisi del 2008. Una crisi sense precedents en la història. Podem dir que la seva política intervencionista mai cessarà, estiguen els demòcrates o els republicans. No es donen compte que allà on instal·len empreses -en països pobres- creen precarietat laboral i després, com la catàstrofe de Bangladesh eixes empreses riques no es fan càrrec de res. Molts estats conserven la pena de mort, tot i que les xifres d'excussió en el 2013 són baixes. Però si alguna cosa té bona Estats Units és la seva tasca d'investigació científica que sempre ha tingut. Són els pioners. Alguns estats també ha aconseguit que hi haja més igualtat entre la societat, com el matrimoni homosexual. Mentre la família presidencial passa els dies en Honolulu, hi ha gent que no té diners per anar al metge. 

3. Amèrica Llatina té uns quants països que estan fent-se un lloc en el panorama internacional: Argentina, Uruguay i Brasil. 

  3.1 El país on la crispació és major és a l'Argentina. La gent es mor de calor -literalment- a quaranta graus de temperatura i el govern talla els subministrament davant "la demanda elèctrica històrica provocada pels equips d'aire condicionat en ple estiu austral, hi ha blocs d'edificis sencers en el centre i nord d'Argentina que porten fins a deu dies sense llum i per això s'han multiplicat desenes de picots en carrers, autopistes i vies de tren muntats per veïns de Buenos Aires que protesten per la falta de resposta del Govern. Ahir es va restablir el servei elèctric.

  3.2 Uruguay està de moda i el seu president José Mújica també. De fet ha estat nomenat país de l'any. Més motius per a exposar que els països petits també són pa

ïsos grans. Uruguay ho és. "El 2013 acabà amb elogis internacionals després de convertir-se en el primer país en el món en regular el mercat de la marihuana, un any en el que a més aprovà el matrimoni homosexual i en un referèndum quedà ratificada la llei que un any abans despenalitzà l'abort.

  3.3 Ara, quan parlem de Brasil, sols que pensem en el mundial de futbol que es disputarà el pròxim més de juny. Per a Brasil 2014 serà un any agredolç. Per una part estarà la samba del mundial, per altra estarà la preocupació de les despeses de les infraestructures. L'any passat Brasil va eixir al carrer a protestar que els recursos en educació i sanitat no arribaven. Una altra realitat més delicada és la situació dels indígenes als quals els han desnonat d'on havien viscut sempre per tal de construir estadis de futbol.

4. Àsia és difícil de comprendre i més si ens fixem en Corea del Nord, el senyor Kim Jong-un fa por. El seu país és arbitrari, ho hem pogut comprovar amb l'execució de l'oncle de Kim Jong-un. Els seus antecessors han preparat a Corea per a la guerra, contra els veïns del sud i contra els Estats Units. Ha tornat a amenaçar al país de l'altre costat del Pacífic. Existeix una calma tensa tot i que no sabem de quan d'arsenal disposa Kim Jong-un, Estats Units sempre serà el seu punt de mira. Aquest any passat Filipines ens ha donat la imatge d'una altra catàstrofe natural. Un tifó de magnituds descomunals ho ha arrasat tot. Ràpidament l'ajuda humanitària ha arribat, però allò no és suficient per treure aquest país d'una crisi alimentària total en un país on la taxa de pobresa sobreïx de les gràfiques, és a dir, "28 de cada 100 filipins viuen en la indigència i que els plans per a eradicar aquesta lacra han fracassat en els últims set anys.