Una democràcia a cegues

   Les persones que han lluitat i estan lluitant per a que les persones que hi ha en les 2.500 fosses comú sense obrir han aconseguit un fet sense precedents. L'ONU ha escoltat a les víctimes del franquisme després que el règim desapareguera fa trenta vuit anys. A més a més el comité de l'ONU “denuncia que el govern incompleix l'obligació d'investigar el destí de més de 130.000 desaparicions forçades que encara avui segueixen sense aclarir-se en Espanya”.

   Tan democràtics que s'han cregut, i es creuen, els polítics d'aquest país que no son capaços de llevar-se la bena que els cobreix els ulls per veure la realitat, per veure la història, la veritat i la justícia. No entenc com encara la justícia no ha fet res, o quasi res, per explicar la Veritat d'una època, d'una història que a d'alguns els pesa com una gran roca a l'esquena, els va corbant i cada vegada més miren a terra i no son capaços de veure el firmament, que és la culminació del sofriment de les persones que esperen veure els ossos dels seus familiars i soterrar-los dignament.

  La Transició a la Democràcia no para, flueix al llarg dels temps, i que malauradament alguns s'estan encarregant de que aquesta democràcia es desestabilitzi, no siga una democràcia més democràtica, i que resulta ser una democràcia a cegues: com ningú vol.