La radio-televisió d'uns pocs

   S'escolten veus que la RTVV era i és de tots els valencians. Segur? Jo crec que no. Volen les notícies, les reaccions, les opinions d'una societat valenciana que s'ha mantingut callada fins al 2012, quan, coincidint amb els retalls, l'opinió va esclatar amb la repressió policial enfront del Col·legi Públic Lluís Vives. Però pot ser aquesta reacció a temps faça canviar els curs de la política en el País Valencià. O no.

  Televisió valenciana, o qualsevol televisió regional, estava, està i estarà condemnada quan s'utilitze un mitjà de comunicació per a fer propaganda política d'un partit polític. Siga del color que siga. El partit que ara mateix governa, i que governa des de 1995, ha fet de la Radio Televisió Valenciana un niu d'oligarquisme, de jerarquia descontrolada. Vaja, que la Radio Televisió Valenciana, de democràtica res -al meu parèixer-. El caciquisme imposat en aquesta televisió pública ha significat que la manipulació, la censura i “buenisme” polític cap un partit en concret haja estat més present que mai. He de dir també que la sostenibilitat de la plantilla no ha estat precissament la més adequada, per culpa d'una mala gestió de l'empresa que controla la televisió i la radio. Però hem de dir també que aquesta mala gestió l'ha causat en gran mesura un partit que ha estat incapaç d'equilibrar l'economia en el sentit del que tots ja sabem: “grandes eventos”. Això ha provocat un pèssim estalvi i un gran deute que ara es veu reflectit com el govern de la Generalitat és incapaç de fer front al pagament dels treballadors que han de ser readmesos perquè la justícia ha considerat que l'ERO s'havia de soterrar. I així ha sigut amb la conseqüència de que Alberto Fabra ha donat un cop de puny de caire “cesarista”.

   Ara el que tenim és una oposició que sembla que s'aprofita d'aquesta situació quan anys que la societat valenciana hauria d'haver eixit al govern i declarar la Radio Televisió Valencia com eina del poble, no d'uns pocs, com ha estat. Però “nunca és tarde si la dicha es buena”, que diuen els castellans. Ja no tenim una televisió en valencià. El valencià, una vegada més queda liquidat per un govern que diu que “defensa els interessos dels valencians”. Mentida. No ha estat una radio-televisió de tots els valencians, ha estat solament d'uns pocs, d'una elit política que ha manipulat a gran escala. Tenim el que ens mereixem, que diuen alguns vianants. Aquest pot ser siga un pas cap un altre futur. O no. Encara que jo seguesc pensant que sempre ens quedarà Babalà.