Les Falles: canvis d'actituds

  Tal vegada en aquesta reflexió es mescle antropologia i sociologia, disciplines de les quals no sóc especialista i desconec molts aspectes, però tothom té la possibilitat d'analitzar la societat o les actituds dels individus si obre la porta de sa casa i observa que en cinc dies l'activitat normal -rutinària- d'una ciutat o d'un poble es paralitza. Són les falles una via d'“escapisme” dels problemes al treball o dels problemes a casa? Considere que aquest fenomen no es dona solament en els fallers o falleres, sinó en moltíssima gent que no participa directament en la festa i de seguida es posa l'etiqueta de faller.

  Estem acostumats a escoltar que en falles val tot. Però què és

exactament açò? Què hi ha darrere d'aquesta afirmació de sobra coneguda?. Molta gent, fallera o no, espera les Falles amb ànsies, amb ànsies de fer allò que no pot fer durant la resta de l'any. Tracten de treure l'instint com a “tribu”, com a un grup que vol alliberar-se de les cadenes que té durant la resta de l'any: l'estrès en el treball, crisis personals, crisis familiars, problemes de parella, problemes en els estudis -si parlem de la joventut-, etc... És a dir, fan coses que no poden fer durant perquè la societat marca unes pautes, però quan arriben les Falles, eixes pautes es violen. Volen alliberar tensions en una societat que ens diu constantment el que hem de fer i el que no hem de fer.

  Les Falles donen la possibilitat de viure en comunitat i tothom entén els missatges que la festa emet. Des que la seva pròpia falla, encara que no haja obtingut cap premi satisfactori, continuarà essent la millor i la que ho guanya tot serà la pitjor perquè té més diners, per exemple. O també el fet de que no hi haja límit per deixar de beure, de fer soroll, ni menys per deixar de contaminar, o per fer enemics. Aquests canvis d'actituds dels individus els fan sentir-se lliures i probablement són més acceptats.