Conec a un senyor, de llarga trajectòria en l'escriptura, que va
donar la mà a Donald Trump. Diu que va ser en un viatge a Nova Jersey,
allà pels anys 80 o 90. No ho recorda molt bé, ja saben, l'home té
vuitanta quatre anys i la memòria envelleix com les persones.
Rercorda al candidat republicà a la presidència dels EEUU com un home
alt, més ros que ara. No sabia per què estava ell allà, si la reunió
anava de turisme. Tots sabem, més o menys, qui és el xenòfob de Trump.
Ha dit nombroses frases que malauradament passaran a la història. Però
passaran perquè els seus fidels -feligresos- el segueixen amb gran
fervor. Són d'aquells patriotes que escupeixen cada vegada que afirmen
que els blancs arribaren primer al continent americà.
No he vist
mai a ningú parlar amb tant de repudi contra l'ésser humà. Hitler,
Franco, Mussolini, i molts més ho van fer en el seu moment, però això ja
és història. Ah! Però que la història es pot repetir? Trump és capaç de
tot. Això diu. El món viu en un moment delicat. S'està aprofitant
d'esta conjuntura de desprestigi de la política i la manca d'efectivitat
de les institucions? Parla molt, sempre amb el mateix to: fanfarró.
En estos moments em ve a la memòria Nelson Mandela, Gandhi, Allende,
Mújica, Rosa Parks, Anna Frank, Dolores Ibarruri, Rigoberta Menchú, Rosa
Luxemburgo, etc... Persones que lluitaren pels drets de les persones,
perquè els seus descendents visqueren en un món millor. I ara este home
s'ho vol carregar tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada