Mourinho: Un home feliç

   No pretenc ofendre als madridistes, que veient el panorama de que Mourinho ja no estiga en el Real Madrid no els importarà massa, tampoc pretenc un debat d'eixos absurds que fa el Marca, sinó esbossar una opinió personal sobre aquest entrenador de futbol, ja ex-entrenador del Real Madrid. M'agrada el futbol, des de sempre, estic jugant des dels set anys i no he pensat en deixar-me'l, com qualsevol esport, si l'estimes no et podràs despendre't mai d'ell.

   Però jo em pregunte, el senyor J. Mourinho estima el futbol? Més que estimar-lo, el desestima. M'explique. Mourinho ha arribat al seu nou equip el Chelsea, d'on no haguera volgut eixir mai, on desitjava haver-se fet un etern, com Sir Alex Ferguson, però el portuguès no és el l'escocès. Personalment la figura de J. Mourinho, podria ser perfectament persona non grata. La seva prepotència no l'he tolerat mai i crec que tampoc cap jugador de la lliga espanyola, inclús del seu mateix, ara, ex-equip. A Mourinho li van encarregar una missió: trencar amb l'hegemonia del Futbol Club Barcelona, o com va dir ell –He fet perjudicat al futbol espanyol per trencar amb el domini del Barça–. Quin gran error senyor Mourinho, o quin gran encert, dirien els madristes, i algú més. No crec en haja trencat una homogeneïtat del Barça, sinó al contrari, ha estat aquest equip i altres equips, qui ha en trencar l'homogeneïtat del Real Madrid com a millor club del segle XX.

   El que ha fet Mourinho no ha estat trencat un domini, Mourinho no és cap Superhome de Nietsche que s'ha fet a sí mateix per desprestigiar al futbol espanyol, sinó que això ha estat una missió que li han imposat, i ho ha aconseguit amb discussions internes i amb discussions externes. No és propi d'un entrenador de la “categoria” de Mourinho desprestigiar a jugadors, al seu propi club, a la seva pròpia directiva i a la seva afició i a jugadors i entrenadors d'altres equips. En fi, Mourinho ara és feliç en el Chelsea, on volia estar, però no serà mai feliç desestimant el futbol.