Hem
estat testimonis d'unes imatges tràgiques en Turquia. Mentre alguna
part de la població turca es concentrava en la plaça de Tarksim,
centenars de policies atacaven amb tot tipus de material per ferir a
la gent, que sols es podia protegir amb coctels moltov, escuts de
ferralla, córrer o simplement aturar-se i alçar els braços
demanant llibertat.
Per
a mi este és un altre gran exemple, com molts altres, de colp
d'estat a la democràcia. El govern, que ofereix un oferta, segons
ells, apta per a la ciutadania, aquesta rebutja l'oferta i proposa
altres demandes que els govern és incapaç d'oferir titllant als
manifestants, de bandolers i d'alterar la vida del país. Aquest és
un discurs habitual, quan la gentada que abans era massa disseminada,
ara son gent agregada, tots tenen una mateixa causa: demanar més
llibertat, igualtat, etc... Si açò no existeix, la democràcia
tampoc. Però la massa que havia estat reprimida de la plaça de
Tarksim ha tornat a reunir-se, ara rebutjant la repressió de la
policia i del govern, no van a negociar, es quedaran allí.
Erdogan,
el primer ministre turc, va advertir que les protestarien durarien 24
hores, i, a més oferia un referèndum per a que les protestes
finalitzen i també una multa a les televisions que havien retransmès
les protestes. Això és una fal·làcia, com es pot fer un
referèndum per a que no hi hagen protestes, a canvi de què? Els
manifestants no marxaran, volen més. Aquestes imatges de les
carregues policials les tenim ven presents arreu de les capitals de
l'Estat Espanyol, inclús el que eren unes protestes s'han convertir
en guerra civil, com a Síria, perquè hi ha un poder que es
resisteix a ser enderrocat, i és quan ocorre la desolació d'una
esperança, la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada