El jurament des de l'avió

   Sense dubte la història m'absorbeix i no puc deixar passar esdeveniments que marquen una època, d'un passat. Eren els anys seixanta, concretament l'any 1963, sense dubte va canviar la història. Aquell any 1963 en el panorama musical els Beach Boys trauen a la llum la cançó de Surfing USA i els The Beatles graven el seu primer disc Please please me, tot un èxit entre la gent més jove. Però la dècada dels anys seixanta havia començat amb un canvi esperançador, una nova societat s'anava a gestar en aquesta dècada, l'elecció del president demòcrata J. F. Kennedy sembrava al món, a la humanitat, segons el seus discurs, una esperança.

   Kennedy es presentava com alternativa contra la dècada conservadora i reglada dels anys cinquanta. Kennedy era un home jove, amb diners, i amb fama abans d'entrar a la Casa Blanca. Tenia fama de faldiller, tenia una esposa jove, era l'exemple a seguir, per l'estètica i per l'elegància. La imatge de Kennedy era un rostre que il·luminava el país, que podria fer gran coses, com acabar amb la segregació racial. Però en la política exterior, tots els presidents de la història dels Estats Units ha estat igual, expansionistes, colonialistes, intervencionistes, imperialistes i, com no, anticomunistes, tant demòcrates com republicans. Kennedy ho va deixar clar en seva política amb la Guerra Freda i per molt que enviara inspectors militars al Vietnam, la guerra contra el comunisme era imminent.

   Quan la figura de Kennedy estava brillant explendorosament i a falta d'un anys per a que es celebraren les eleccions de 1964 (que sense dubte hagueren fet de nou a Kennedy president), eixe dia 22 de novembre de 1963, des d'algun lloc d'aquella avinguda per on passava el seu cotxe, el van disparar deixant-lo mort als braços de la seva dona. S'apagava una llum, se n'anava un president que havia canviat la dècada dels seixanta. El seu assassinat va ser filmat en televisió, cosa que el va fer més dramàtic i aterrador. Darrere del seu cotxe, hi havia un altre amb el seu Vicepresident Lyndon B. Johnson, l'home que es veu jurar el seu càrrec per primera vegada en un avió, l'Air Force One. És una imatge per a recordar. La foto que va immortalitzar va captar a tots mirant l'escena del nou president nord-americà és dramàtica, desoladora. La dona del difunt Kennedy està quasi plorant, amb el mateix vestit que va agafar al seu marit mort. Tots estan tristos, Lyndon no serà Kennedy, però el seu jurament passarà a la història per ser el més trist de la història dels Estats Units.