Sense
dubte la història m'absorbeix i no puc deixar passar esdeveniments
que marquen una època, d'un passat. Eren els anys seixanta,
concretament l'any 1963, sense dubte va canviar la història. Aquell
any 1963 en el panorama musical els Beach Boys trauen a la llum la
cançó de Surfing USA i els The Beatles graven el seu primer disc
Please please me, tot un èxit entre la gent més jove. Però la
dècada dels anys seixanta havia començat amb un canvi esperançador,
una nova societat s'anava a gestar en aquesta dècada, l'elecció del
president demòcrata J. F. Kennedy sembrava al món, a la humanitat,
segons el seus discurs, una esperança.
Kennedy
es presentava com alternativa contra la dècada conservadora i
reglada dels anys cinquanta. Kennedy era un home jove, amb diners, i
amb fama abans d'entrar a la Casa Blanca. Tenia fama de faldiller,
tenia una esposa jove, era l'exemple a seguir, per l'estètica i per
l'elegància. La imatge de Kennedy era un rostre que il·luminava el
país, que podria fer gran coses, com acabar amb la segregació
racial. Però en la política exterior, tots els presidents de la
història dels Estats Units ha estat igual, expansionistes,
colonialistes, intervencionistes, imperialistes i, com no,
anticomunistes, tant demòcrates com republicans. Kennedy ho va
deixar clar en seva política amb la Guerra Freda i per molt que
enviara inspectors militars al Vietnam, la guerra contra el comunisme
era imminent.
Quan
la figura de Kennedy estava brillant explendorosament i a falta d'un
anys per a que es celebraren les eleccions de 1964 (que sense dubte
hagueren fet de nou a Kennedy president), eixe dia 22 de novembre de
1963, des d'algun lloc d'aquella avinguda per on passava el seu
cotxe, el van disparar deixant-lo mort als braços de la seva dona.
S'apagava una llum, se n'anava un president que havia canviat la
dècada dels seixanta. El seu assassinat va ser filmat en televisió,
cosa que el va fer més dramàtic i aterrador. Darrere del seu cotxe,
hi havia un altre amb el seu Vicepresident Lyndon B. Johnson, l'home
que es veu jurar el seu càrrec per primera vegada en un avió, l'Air
Force One. És una imatge per a recordar. La foto que va
immortalitzar va captar a tots mirant l'escena del nou president
nord-americà és dramàtica, desoladora. La dona del difunt Kennedy
està quasi plorant, amb el mateix vestit que va agafar al seu marit
mort. Tots estan tristos, Lyndon no serà Kennedy, però el seu
jurament passarà a la història per ser el més trist de la història
dels Estats Units.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada