La Dama de València

La Dama de València

    La seva figura imposa, sobre els i les demés, és gran, i va vestida de roig, això arrodoneix el seu físic. El roig li agrada, i ella és més blava que el Mar Mediterrani, el seu mar. Rita Barberà és la incombustible, la incansable, és més, després de explicar que es va tornar a presentar a les pròximes eleccions municipals de l'any 2015 hi ha que dir que vol imposar el seu mite -“no se fer altra cosa”, va dir referint-se a que no hi ha altra cosa que li preocupe més que guanyar unes eleccions per a sostindre més el seu mite-. Ella sempre serà i estarà en l'imaginari de la gran alcaldessa en el Partit Popular i la que més anys ha governat en la capital del Túria. És com la Dama d'Elx, la seva decoració imposa, la seva ostentació il·lumina la resta del bust. Rita Barberà també es veurà, en un futur, representada en un bust, serà la Dama de València. I li dedicaran alguna plaça o algun carrer. El futur parlarà.

   Rita Barberà és alcaldessa des de 1991, més de vint anys, que és diu prompte. Com ha estat capaç de sostenir-se? El poble la votat, enganyat baix un teló de populisme fervorós: l'ampliació del Jardí del Túria, les Falles, la F1, la Copa Amèrica, el Camp del Nou Mestalla, el Museu de les Arts i les Ciències, El Papa, etc... Rita i l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van i han fet de València una ciutat sense a penes una projecció cultural, que sols es dona a conèixer amb sectors molt reduïts i que són molt vulnerables quan es proposa un “gran evento”. Han destrossat València, culturalment parlant, el seu centre, admirat pels seus veïns i també pels turistes, ha estat desplaçat. El turisme de “grandes eventos” és el que ha calat en alguna part de la societat valenciana i en alguns turistes també.

  Però d'uns cinc anys ençà, sóc dels que pense, que la seva figura s'ha anat deteriorant. La primera polèmica va ser arrel de la proposta d'eixamplar l'Avinguda Blasco Ibáñez, passant per damunt de l'antiquíssim Barri del Cabanyal. Després, el cas dels regals de les bosses de mà de Louis Vouiton. L'accident del Metro de València i la seva relació o implicació en el cas Gürtel, Emarsa o Nóos, han i estan deteriorant-la. En aquest país la corrupció s'ha exhibit de forma considerable arrel d'esta gran crisis, donant a conèixer que la crisi l'han creat els rics, és a dir, els corruptes, i per açò els que la fan l'haurien de pagar, a priori. València no és la meva ciutat, no visc en ella, sols estudie, però el cas és tan extrem i vergonyós, que permet escriure algunes paraules. Per tant, l'última paraula, com sempre, la té la justícia per a eliminar de València l'olor a podrit del poder corrupte.