Democràticament parlant

  Reconeixe-m'ho. Tsipras, Alexis Tsipras, mai diria allò que Rajoy va dir abans de les eleccions del 24 de maig: "Los griegos son muy griegos y mucho griegos". No. Tsipras és un president seriós, que s'ha enfrontat "als homes de negre". És més, Rajoy tampoc diria el que ha expressat Tsipras en un comunicat oficial: ''Els acreedors ens demanen mesures que perjudicaran als treballadors, els pensionistes; ens reclamen retalls dels sous públics i una pujada de l'IVA [...] En tot cas este periode de negociacions se'ns ha demanat reiteradament que aplicàrem acords anteriors, i en cap moment ens hem doblegat. Des de fa seis mesos el Govern dóna la batalla [als socis] en condicions d'asfíxia econòmica per revertir l'austeritat''.

  I tant que juny és el mes decisiu per a Grècia com ha dit en l'article «Grecia, más cerca del abismo... y de la salvación» Hibai Arbide Aza. L'objectiu de la parella Varoufakis-Tsipras ha estat revertir el nucli polític de les mesures d'austeritat imposades per la Troika als governs anteriors a l'actual. Consideren que és «absurd i inacceptable» una baixada de les pensiones, una reforma laboral i la pujada de l'IVA.
  La política dels poderosos és la política neoliberal del capitalisme més insensat, més feroç: el de There is no alternative (no hi ha alternativa). El capitalisme caníbal ha acabat amb l'Estat de Benestar de molts països, ha trencat la societat en milers trossos de misèria.
  Mentre que Rajoy i el seu Govern parlen la llenguatge neoliberal fins les seues últimes conseqüències, ens diuen que hem d'ajustar-nos més el cinturó perquè no hi ha més remei (there is no alternative), i que si «sin nuestras medidas no hubiera sido posible la recuperación económica», mentre que açò ocorre ací, Tsipras ha anunciat que el 5 de juliol els grecs podran decidir mitjançant referèndum «per a nosaltres, per les futures generacions, per la història dels grecs… Per la sobirania i la dignitat del nostre poble». Tsipras s'ha arriscat amb valentia.
  Front aquells que diuen que el referèndum no porta a cap lloc i aquells que sols veuen la democràcia un vot cada quatre anys, jo els dic que es facen esta pregunta una i altra vegada: què hi ha de més democràtic que comptar amb la ciutadania que t'ha escollit democràticament?