D'investidures i desvestidures

 Amb este joc de paraules no pretenc fer un autèntic embarbussament.
 El passat dissabte 13 de maig tots els ajuntament de l'estat espanyol havien d'estar constituïts i donar pas a un nou exercici de govern que en molts casos ha canviat ''la vara de mando'' de mans. Aquest complement protocol·lari, que per la seua forma emet autoritat sobre un grup, serveix com a símbol d'investidura d'un alcalde o alcaldessa.

 Mentre alguns s'han aferrat a la ''vara de mando'' durant dècades, ja no simbòlicament, sinó com a demostració de poder, ara la situació ha fet un gir de tres-cents seixanta-cinc graus. Molts han estat és alcaldes i les alcaldesses han aprofitat per desvestir-se de la ''vara de mando''. Uns l'oferien al poble simbòlicament, altres l'agafaven aferrissadament i, altres, simplement, no li donaven gaire importància. Uns dels exemples més clars va ser el de l'alcalde de València Joan Ribó, qui en una part del seu discurs va dir exactament açò: «Entendreu, ara, el poc entusiasme amb que he rebut la que reconeixem com la ''vara de mando''. Com alcalde nomenat, ni la vara ni el ''mando'', per això, davant de vostès, i de la ciutadania, demane al senyor Secretari del plenari que la guarde on crega perquè no és un símbol que represente la meua forma de governar. Preferisc, en qualsevol cas, el diàleg, amb els meus veïns i veïnes».
 S'imaginen a Rita Barberá entregant la ''vara de mando'' al poble? I als seus votants? I desvestir-se del seu vestit roig? En fi, això ja és passat. Però històric.