«La
cultura humana se basa en la mierda. No sólo porque nuestras
ciudades, prototipo de la civilización moderna, se erijan sobre
gigantescos sistemas de aguas residuales. No sólo porque nuestro
metabolismo no existiría, y por consiguiente tampoco la vida misma,
sin la expulsión de excrementos, sino porque a través de la
limitación de la mierda sabemos lo que la cultura es en realidad.
Sin sombras no es posible la luz; sin suciedad no es posible la
limpieza. Necesitamos enfrente a alguien inculto para poder tenernos
a nosotros mismos por seres civilizados. Necesitamos la mierda para
eliminarla y reafirmarnos, por medio de ella, en nuestro civismo. La
mierda es indispensable para nuestra autognosis como personas
modernas».
Així
comença el llibre de Florian Werner ''La materia oscura. Historia
cultural de la mierda'' (Tusquets Editores. 2013. Traducció Aranzazu
López Fernández). Este llibre el vaig escoltar nomenar per primera
vegada l'any passat, en una assignatura del Màster d'Història
Contemporània que es deia Històrial Cultural. Perquè «d'històries
culturals» hi ha per a parar un tren. Es preguntaran per què vaig a escriure sobre la merda, però és quan algú es dona compte, veu,
comprova, analitza, olora o sent que viu en un país de «merda», és
per preocupar-se.
El
dia 23 de juny es va celebrar la Nit de Sant Joan. És costum anar a
la platja per cremar troncs, apunts d'exàmens, cartes d'amor,
demanar desitjos i botar les ones del mar. Però, és costum quan
arriba esta festa deixar milers de bosses, milers de botelles, milers
de puntes de cigarrets, etc, etc... És a dir, és costum celebrar
una festa sense prescindir de la «merda». Desconec si el senyor
Florian Werner ha visitat les platges de l'estat espanyol a l'estiu
i, precissament, quan es celebra la Nit de Sant Joan. Potser diria:
açò quin país de «merda» és?
No
deslligant-se del tema de la «merda», si algú tecleja en Google
quins són els països més nets del món ens trobarem que hi ha
alguns europeus: Berna, Estocolm, Helsinki, Oslo i Zurich. Són els
que menys contaminants en diòxid de carboni, bona qualitat de
l'aigua o carrers nets. Però qui s'emporta la palma és Calgari
(Canadà), la ciutat més neta del món que multa amb 1.000 dòlars
per «deixar caure» puntes de cigarrets o llançar qualsevol cosa
per la finestra del cotxe. En Calgari, llançar xicles en qualsevol
lloc que no siga un contenidor està penat amb 100 dòlars, orinar en
ascensors 500 dòlars, i per deixar brut un bany públic s'ha
d'abonar 100 dòlars.
Deixarem
que s'ens menge la «merda»?
Foto de M. Molines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada