Un Nobel per a Israel

Hi ha molts aspectes d’Israel que desconec, i que també desconeguem. En els llibres de text d’història a penes es dediquen més de dos pàgines al conflicte entre Israel i Palestina. És un conflicte que no ens interessa? Ara més que mai. Des de 1948 el govern d’Israel no ha deixat de matar, amb alguns anys de treva sí, però no ha deixat de matar per ocupar un territori el qual prediquen que sempre els ha pertanyut. No ha deixat d’obligar als palestins a fugir d’una terra on sempre van viure amb la població jueva des de la nit dels temps. Milions de persones mirem amb impotència la barbàrie, el genocidi, que s’està efectuant a una població indefensa que prega perquè cap bomba faça desaparèixer les seues cases.

El que està cometent Israel és una guerra genocida. Qui diu què no ho és? L’ambaixador d’Israel en els Estats Units, Ron Dermer. Aquest senyor és un exemple, de milers, que estan orgullosos de matar a gent civil i innocent, de fer desaparèixer una cultura, una societat, etc.... La història, malauradament, guarda en els seus calaixos nombrosos genocidis i genocides, de sobra coneguts. No estic dient que l'ambaixador israelí siga un genocida, però quan diu que Israel mereix "l’admiració de la comunitat internacional" per la contenció que l’exèrcit del seu país està efectuant, què és el que una persona conscient pot pensar? Però, quina contenció? No són els palestins els que estan guardant-se -contenint-se- de la invasió? El senyor Dermer s’ha fet un embolic. I l’ONU, l’OTAN, i tots els països aïllats d’Israel també. Un vergonya, senyores i senyors, una vergonya.

Crec, pense i ho dic rotundament: serà el conflicte en el qual cap país podrà intervenir humanitàriament perquè Israel així ho ha comunicat. El govern d’Israel és el “matón” i el “chuleta” del món, així de clar. Quan un país declara la guerra a un altre, el sentit d’humanitat desaparèixer màgicament. O conscientment, com pensen molts israelites i com pensa Ron Dermer perquè un Nobel a Israel seria aplaudit per la comunitat internacional, diu. I tant. Per què enganyar-nos? Però un Nobel de què? Al país més què? Mentrestant el genocidi continua i els líders mundials miren de reüll. O ni tan sols miren.