La costa que ens han esborrat

  La destrucció de la costa es des de fa unes dècades més palpable en la sensibilitat de la gent, sobretot en aquelles persones que lluiten per la salvació d'espais naturals, la contaminació, la lluita contra els incendis, el canvi climàtic, l'extinció d'espècies animals. Però és especial llançar un missatge a aquelles persones que pensen que el boom de la construcció a portat a la destrucció de la costa.

  Els estudis donen a conèixer dades que posen els pels de punta, la pell de gallina, que et fan obrir els ulls com si hagueres vist un mort al teu davant. I és que la costa l'han esborrat. La costa ha mort. I més la costa valenciana, que és un desastre. La costa valenciana es bullici de gent estrangera, gràcies a les administracions locals i autonòmiques, i elles tenen la culpa de la mala gestió de la costa. No han tingut consciència de que estaven destruint patrimoni natural. Agafem-nos del cap. Pense en Marina d'Or, pense en Benidorm, i em desmaie. Però quin desgavell!. Exclame. No sols jo he d'exclamar, tots els que tenim consciència de que amb aquestes polítiques no es pot construir un futur.

  El taulell ha destruït la nostra costa i pareix que no ens hem donat compte. “El verd s'ha convertit en gris”, diu en un article de El País. Els estudis estan presents, em fie d'ells, no perquè estiga d'acord amb el que fan les plataformes ecologistes, que també, però són els nostres ulls que han de mirar el passat, el present i el futur, aquesta últim, en no massa esperança per a la costa valenciana. Volem una primera línia de platja on sols que es veja edificis als nostres peus? No.

  Es perden els horitzons. Estem perdent-los. L'horitzó que veia quan pujava a una muntanya i podia contemplar una línia infinita, ara m'impedeix veure-la blocs i blocs d'edificis en la costa. Però també està l'horitzó que jo veia quan estava a la platja, i contemplava les muntanyes del fons, però els blocs d'edificis m'impedeixen veure aquell horitzó. I és ens falten ulls per veure l'horitzó. Hi haurà nous horitzons que podrem contemplar sense que ningú ens impedeixi veure aquella línia que dibuixa paisatges?. Ens han esborrat els horitzons.