Jo tinc un somni

  Tots algun vegada em vist a Martin Luther King en el National Mall de Washingto D.C. pronunciant aquelles famoses paraules: “I have a dream”. Va ser un dia com hui, un 28 d'agost de 1963. Milers de persones s'arropaven en el National Mall, muscle amb muscle, negres i blancs, tots junts, lluitant pel que feia temps que lluitaven, els drets civils.

  Però eixe somni s'ha complit? Quasi dirien alguns. Eixes quatre paraules quedaren, han quedat i quedaran gravades en la memòria universal de totes les persones com un missatge d'esperança i igualtat. Però ara tenim un altre somni, moltes persones tenen un altre somni. La crisis ha trencat un somni, ha trencat somnis. Molts somiaven en tenir una vida còmoda, en viure plàcidament la resta de les seves vides, però no. La crisis ha trencat eixe somni. I també una mica el somni de Martin Luther.

  La crisis ha portat diferències econòmiques, que per la meva part, té relació amb les diferències socials i d'ací sorgeix l'educació, clar. Sense educació no es pot complir cap somni. Ara les diferències tan socials com econòmiques són bastant grans per culpa de les retallades, i parle en clau nacional. S'ens han retallat beques, sanitat pública, educació pública, alguna cosa més? Sense drets no hi ha igualtat, solament diferències, i això és el que predicava Luther King. Si les diferències ens fan desiguals per què no lluitar contra aquells que no volen que tinguem tots els mateixos drets?

  National Mall n'és un clar exemple. Tots units podem canviar les coses. Tots tenim un somni, que els nostres drets no siguen violats, que tots siguem iguals davant la justícia. Tots tenim un somni. Tot és de tots.