Jo tinc un somni

  Tots algun vegada em vist a Martin Luther King en el National Mall de Washingto D.C. pronunciant aquelles famoses paraules: “I have a dream”. Va ser un dia com hui, un 28 d'agost de 1963. Milers de persones s'arropaven en el National Mall, muscle amb muscle, negres i blancs, tots junts, lluitant pel que feia temps que lluitaven, els drets civils.

  Però eixe somni s'ha complit? Quasi dirien alguns. Eixes quatre paraules quedaren, han quedat i quedaran gravades en la memòria universal de totes les persones com un missatge d'esperança i igualtat. Però ara tenim un altre somni, moltes persones tenen un altre somni. La crisis ha trencat un somni, ha trencat somnis. Molts somiaven en tenir una vida còmoda, en viure plàcidament la resta de les seves vides, però no. La crisis ha trencat eixe somni. I també una mica el somni de Martin Luther.

  La crisis ha portat diferències econòmiques, que per la meva part, té relació amb les diferències socials i d'ací sorgeix l'educació, clar. Sense educació no es pot complir cap somni. Ara les diferències tan socials com econòmiques són bastant grans per culpa de les retallades, i parle en clau nacional. S'ens han retallat beques, sanitat pública, educació pública, alguna cosa més? Sense drets no hi ha igualtat, solament diferències, i això és el que predicava Luther King. Si les diferències ens fan desiguals per què no lluitar contra aquells que no volen que tinguem tots els mateixos drets?

  National Mall n'és un clar exemple. Tots units podem canviar les coses. Tots tenim un somni, que els nostres drets no siguen violats, que tots siguem iguals davant la justícia. Tots tenim un somni. Tot és de tots.

La costa que ens han esborrat

  La destrucció de la costa es des de fa unes dècades més palpable en la sensibilitat de la gent, sobretot en aquelles persones que lluiten per la salvació d'espais naturals, la contaminació, la lluita contra els incendis, el canvi climàtic, l'extinció d'espècies animals. Però és especial llançar un missatge a aquelles persones que pensen que el boom de la construcció a portat a la destrucció de la costa.

  Els estudis donen a conèixer dades que posen els pels de punta, la pell de gallina, que et fan obrir els ulls com si hagueres vist un mort al teu davant. I és que la costa l'han esborrat. La costa ha mort. I més la costa valenciana, que és un desastre. La costa valenciana es bullici de gent estrangera, gràcies a les administracions locals i autonòmiques, i elles tenen la culpa de la mala gestió de la costa. No han tingut consciència de que estaven destruint patrimoni natural. Agafem-nos del cap. Pense en Marina d'Or, pense en Benidorm, i em desmaie. Però quin desgavell!. Exclame. No sols jo he d'exclamar, tots els que tenim consciència de que amb aquestes polítiques no es pot construir un futur.

  El taulell ha destruït la nostra costa i pareix que no ens hem donat compte. “El verd s'ha convertit en gris”, diu en un article de El País. Els estudis estan presents, em fie d'ells, no perquè estiga d'acord amb el que fan les plataformes ecologistes, que també, però són els nostres ulls que han de mirar el passat, el present i el futur, aquesta últim, en no massa esperança per a la costa valenciana. Volem una primera línia de platja on sols que es veja edificis als nostres peus? No.

  Es perden els horitzons. Estem perdent-los. L'horitzó que veia quan pujava a una muntanya i podia contemplar una línia infinita, ara m'impedeix veure-la blocs i blocs d'edificis en la costa. Però també està l'horitzó que jo veia quan estava a la platja, i contemplava les muntanyes del fons, però els blocs d'edificis m'impedeixen veure aquell horitzó. I és ens falten ulls per veure l'horitzó. Hi haurà nous horitzons que podrem contemplar sense que ningú ens impedeixi veure aquella línia que dibuixa paisatges?. Ens han esborrat els horitzons.

La meva llengua no es ven

   Em declare, i sempre ho estat, defensor de les llengües minoritàries, de la violació i discriminació d'aquelles llengües que no traspassen moltes fronteres, de les que sols parlen pocs milions d'habitants o inclús milers, o més encara, centenars, o inclús més, tres o quatre habitants d'aquest món. Al Planeta Terra hi ha una llarga llista de llengües que son parlades per poques persones, i és que dintre d'uns anys quan morin eixes persones, s'emportaran la seva llengua, eixa que ha estat parlada pels seus avantpassats, a la tomba.

   Jo parle valencià, que és la denominació que els que vivim al País Valencià (o Comunitat Valenciana, per a que no s'enfaden alguns) li diem al català, que són la mateixa llengua. Fins ací alguns estaran d'acord, i altres, no. Les notícies van que volen, que diuen alguns, i és per això que l'última sobre la discriminació de la llengua ha ocorregut al mateix festival de l'Arenal Sound, que està en Borriana, lloc on es parla castellonenc, és a dir valencià, i el que és el mateix dir, català.

  Em trobe indignat amb tantes notícies d'aquests tipus que han esguitat l'actualitat. No entenc la discriminació de certa gent, la ignorància, la prepotència, la falta de moral d'alguna gent. No som estranys. També son estranys la resta del món que no parla el castellà? Què parla l'anglès? Què parla el francès? Què parla l'alemany? Què parla el portuguès?, o aquell qui parla l'inuit? No. No son, ni som estranys. Els estranys son aquells qui no respecten una llengua històrica, en un lloc on jo puc fer ús d'eixa llengua, on sé que puc parlar-la i escriure-la perquè en eixe territori tenen eixa possibilitat i eixe dret, una llengua que pocs milions de persones parlen.

   No vull estar exagerant, però estem davant d'un genocidi lingüístic? Pot ser estic exagerant massa, però amb açò vull dir que s'està matant a la llengua en sí, a les llengües minoritàries. Tinc també família castellanoparlant i no hi ha cap problema, simplement amb el respecte tots ens entenem. Però quan algú no respecta una llengua, és que li sobra l'actitud típica “xulesca” i li falta més consciència de que si prohibeixes o discrimines una llengua, la gent que la parla també es mor, i no volem això. Volem llibertat d'expressió i per això dic que la meva llengua no es ven.