IR(RITA)CIÓ

  Aquest any no tenia en ment escriure cap reflexió sobre les falles, perquè semblava que no hi hauria res de nou. Però no arribat encara el mes de març i la «festa de tots els valencians» no ha pogut començar de la pitjor manera.

  Com és habitual, les Falles s'enceten amb l'habitual «Cridà» en les Torres de Serrans amb un pregó que dóna pas al començament de la festa. Allí els fallers i falleres -i no fallers- es congreguen en massa per celebrar l'inici de, segons ells, «la millor festa del món». D'aquesta manera, és una costum que l'alcalde o l'alcaldessa siga l'encarregat o l'encarregada de, juntament amb les falleres majors corresponents, posar veu i exclamar que ja hi som en Falles.

  És l'alcaldessa de la ciutat de València, Rita Barberà, la qual presideix la «Cridà» des de fa una vintena d'anys. Ahir, precíssament, es va animar a parlar en valencià. Era la primera vegada que l'escoltava, i segurament molts també. El cas és que, en realitat, no el va parlar. El que va parlar no era valencià, per descomptat. Allò era una llengua extraterrestre. Un nou idioma? Mai havia escoltat semblants paraules. Era quelcom bàrbar. Més tard, vaig pensar que estàvem -estem- davant d'un problema. Un problema greu que és de sobra conegut.

  Primer, irritació amb una alcaldessa d'una ciutat tan important com és València que no sap ni pronunciar una frase correctament en valencià. Segon, irritació per la ignorància, l'apatia d'una senyora que està anys en un càrrec públic que no ha tingut la decència d'aprendre la llengua dels valencians. Tercer, després que no diguen que la llengua és «seña de identidad» si l'utilitzen d'eixa forma tan despectiva.

  El poble valencià està irritat. Massa «erra» per al paladar. Massa «caloret» per a la boca.