Aquest any no tenia en ment escriure cap reflexió sobre les falles,
perquè semblava que no hi hauria res de nou. Però no arribat encara
el mes de març i la «festa de tots els valencians» no ha pogut
començar de la pitjor manera.
Com és habitual, les Falles s'enceten amb l'habitual «Cridà» en
les Torres de Serrans amb un pregó que dóna pas al començament de
la festa. Allí els fallers i falleres -i no fallers- es congreguen
en massa per celebrar l'inici de, segons ells, «la millor festa del
món». D'aquesta manera, és una costum que l'alcalde o l'alcaldessa
siga l'encarregat o l'encarregada de, juntament amb les falleres
majors corresponents, posar veu i exclamar que ja hi som en Falles.
És l'alcaldessa de la ciutat de València, Rita Barberà, la qual
presideix la «Cridà» des de fa una vintena d'anys. Ahir,
precíssament, es va animar a parlar en valencià. Era la primera
vegada que l'escoltava, i segurament molts també. El cas és que, en
realitat, no el va parlar. El que va parlar no era valencià, per
descomptat. Allò era una llengua extraterrestre. Un nou idioma? Mai
havia escoltat semblants paraules. Era quelcom bàrbar. Més tard,
vaig pensar que estàvem -estem- davant d'un problema. Un problema
greu que és de sobra conegut.
Primer, irritació amb una alcaldessa d'una ciutat tan important com
és València que no sap ni pronunciar una frase correctament en
valencià. Segon, irritació per la ignorància, l'apatia d'una
senyora que està anys en un càrrec públic que no ha tingut la
decència d'aprendre la llengua dels valencians. Tercer, després que
no diguen que la llengua és «seña de identidad» si l'utilitzen
d'eixa forma tan despectiva.
El poble valencià està irritat. Massa «erra» per al paladar.
Massa «caloret» per a la boca.
