Thatcher i Aznar: un paregut (Thatcher and Aznar: A political look like)

  Per a molts països, des de sempre, la guerra està justificada, és a dir, sembla ser que siga una tasca rutinària. Eixos països són els que porten escrit en la seva bandera: llibertat, igualtat i democràcia. Fins a quin punt em puc creure això, o la mateixa societat? Quina relació té Aznar (o el seu partit) amb Thatcher? Volgué imitar les seves polítiques?. Desconec molts aspectes d'aquestes figures polítiques, però intentaré contestar a les preguntes que m'han sorgit.

  Tothom sap qui va ser Margaret Thatcher en els anys vuitanta per als anglesos conservadors, i tothom sap també qui va ser José María Aznar per als ciutadans espanyols. Ambdós, baix la meva opinió tenen alguna cosa semblant. En primer lloc, la primera ministra del Regne Unit va portar a cap un programa polític força conegut en els anys vuitanta, el neoliberalisme. Aquest terme polític-econòmic va transcendir més prompte que tard a la resta d'Europa. Després de les eleccions de 1983, la política de privatització va ser la gran arma de la “Dama de Ferro”, una política que copiarà del president estatunidenc Ronald Reagan. Algunes de les indústries privatitzades, com les del gas, l'aigua i l'electricitat, eren anomenats monopolis naturals. Trobem també que aquesta figura política portava en sí un patriotisme i un nacionalisme molt fort. La Guerra de les Malvines (1982) va ser una gran oportunitat de reafirmar el nacionalisme i patriotisme britànic.

  En segon lloc, tenim a l'expresident Aznar, que baix la meva opinió en el seus dos mandats va intentar imitar a la “Dama de Ferro”. Equivocat o no, aquesta la meva argumentació per què la dreta conservadora espanyola ha intentat copiar, i encara ho fa, les polítiques que va promulgar Margaret Thatcher. Crec que hi ha diverses similituds. Una de les primeres coses que va fer la primera legislatura d'Aznar sigué la sistemàtica privatització d'empreses elèctriques o gas: Telefònica, Repsol o Gas Natural. Els preus de les vivendes es dispararen com coets llançats a l'espai. Hi hagué una reforma educativa en les universitats que va fer llançar al carrer a milers d'estudiants. El transfons d'açò era la privatització de l'educació. L'oposició el va criticar per no ser més rigorós amb les universitats privades. El major fracàs de José María Aznar va ser portar a Espanya a la guerra d'Iraq, perquè era el “interés nacional de España”. Aznar el que volia era allunyar-se d'Europa i ser fidel col·laboradora d'EEUU i de Regne Unit. El fals interès nacional d'Espanya per anar a la guerra d'Iraq el va portar als lleons. La ciutadania, i m'incloc dins, ens vam llançar al carrer per a dir “No a la guerra”.

  Amb tot, Thatcher amb la seva guerra, aconseguí un reforçament polític i guanyà les eleccions de 1983, cosa que Aznar va perdre les eleccions de l'any següent, en 2004. Thatcher i Aznar, van ser víctimes d'un atemptat, però després de la política seguiren els seus camins no molt diferents, escriviren llibres, foren envestits doctors honorífics en unes quantes universitats, etc... Per veure l'admiració d'Aznar que té a Margaret Thatcher, sols hi ha que veure aquestes paraules que dedica Aznar després de la mort de Thatcher: “When Margaret Thatcher rose to power in 1979, she was doing much more than just becoming the first female Prime Minister of the United Kingdom. She was laying the foundations of a conservative revolution which will go down in history as the revolution of freedom”. En fi, fi de la cita.