L'últim vals

   Hem tingut en el País Valencià o Comunitat Valenciana, com vostès estimen anomenar-ho, uns “concerts” o unes demostracions de política quasi similars a una època nom del qual no vull recordar-me'n. Hem tingut uns músics (polítics) tremendament bons en allò que anomenem política corrupta, o millor dit: ens han donat una lliçó de como fer del bon govern un apocalipsis de la política i de la democràcia.

   Hi ha una alcaldessa de la "Ciudad de los Grandes Eventos" que no vol deixar la batuta i segueix ancorada en l'escenari mentre tots els seus seguidors li aplaudeixen (ara menys), dirigint l'orquestra que toca per al vals que porta més de vint anys de gira. I ara tenim a un director (Alberto Fabra) que dirigirà l'últim vals del Partit Popular de València. Entrades esgotades.

Una democràcia a cegues

   Les persones que han lluitat i estan lluitant per a que les persones que hi ha en les 2.500 fosses comú sense obrir han aconseguit un fet sense precedents. L'ONU ha escoltat a les víctimes del franquisme després que el règim desapareguera fa trenta vuit anys. A més a més el comité de l'ONU “denuncia que el govern incompleix l'obligació d'investigar el destí de més de 130.000 desaparicions forçades que encara avui segueixen sense aclarir-se en Espanya”.

   Tan democràtics que s'han cregut, i es creuen, els polítics d'aquest país que no son capaços de llevar-se la bena que els cobreix els ulls per veure la realitat, per veure la història, la veritat i la justícia. No entenc com encara la justícia no ha fet res, o quasi res, per explicar la Veritat d'una època, d'una història que a d'alguns els pesa com una gran roca a l'esquena, els va corbant i cada vegada més miren a terra i no son capaços de veure el firmament, que és la culminació del sofriment de les persones que esperen veure els ossos dels seus familiars i soterrar-los dignament.

  La Transició a la Democràcia no para, flueix al llarg dels temps, i que malauradament alguns s'estan encarregant de que aquesta democràcia es desestabilitzi, no siga una democràcia més democràtica, i que resulta ser una democràcia a cegues: com ningú vol.

La radio-televisió d'uns pocs

   S'escolten veus que la RTVV era i és de tots els valencians. Segur? Jo crec que no. Volen les notícies, les reaccions, les opinions d'una societat valenciana que s'ha mantingut callada fins al 2012, quan, coincidint amb els retalls, l'opinió va esclatar amb la repressió policial enfront del Col·legi Públic Lluís Vives. Però pot ser aquesta reacció a temps faça canviar els curs de la política en el País Valencià. O no.

  Televisió valenciana, o qualsevol televisió regional, estava, està i estarà condemnada quan s'utilitze un mitjà de comunicació per a fer propaganda política d'un partit polític. Siga del color que siga. El partit que ara mateix governa, i que governa des de 1995, ha fet de la Radio Televisió Valenciana un niu d'oligarquisme, de jerarquia descontrolada. Vaja, que la Radio Televisió Valenciana, de democràtica res -al meu parèixer-. El caciquisme imposat en aquesta televisió pública ha significat que la manipulació, la censura i “buenisme” polític cap un partit en concret haja estat més present que mai. He de dir també que la sostenibilitat de la plantilla no ha estat precissament la més adequada, per culpa d'una mala gestió de l'empresa que controla la televisió i la radio. Però hem de dir també que aquesta mala gestió l'ha causat en gran mesura un partit que ha estat incapaç d'equilibrar l'economia en el sentit del que tots ja sabem: “grandes eventos”. Això ha provocat un pèssim estalvi i un gran deute que ara es veu reflectit com el govern de la Generalitat és incapaç de fer front al pagament dels treballadors que han de ser readmesos perquè la justícia ha considerat que l'ERO s'havia de soterrar. I així ha sigut amb la conseqüència de que Alberto Fabra ha donat un cop de puny de caire “cesarista”.

   Ara el que tenim és una oposició que sembla que s'aprofita d'aquesta situació quan anys que la societat valenciana hauria d'haver eixit al govern i declarar la Radio Televisió Valencia com eina del poble, no d'uns pocs, com ha estat. Però “nunca és tarde si la dicha es buena”, que diuen els castellans. Ja no tenim una televisió en valencià. El valencià, una vegada més queda liquidat per un govern que diu que “defensa els interessos dels valencians”. Mentida. No ha estat una radio-televisió de tots els valencians, ha estat solament d'uns pocs, d'una elit política que ha manipulat a gran escala. Tenim el que ens mereixem, que diuen alguns vianants. Aquest pot ser siga un pas cap un altre futur. O no. Encara que jo seguesc pensant que sempre ens quedarà Babalà.