A Olympe de
Gouge, coneguda amb el pseudònim de Marie Gouze, la guillotinaren els jacobins
el 3 de novembre de 1793 acusada de conspirar contra la revolució. Ella
pertanyia als girondins, que grup polític moderat i federalista de l’Assemblea
Legislativa i de la Convenció Nacional francesa.
Des
de ben jove va mostrar la seua sensibilitat cap al maltractament dels esclaus
negres i va escriure algunes reflexions a través de pamflets. Això li va
permetre formar part de la “Société, des amis des noirs”, creada en 1788. Era
la primera societat abolicionista de França. Van tindre com a rivals més
pròxims el “Club de l’hôtel de Massiac”, fundadors dels quals s’oposaren,
inclús, a aplicar els Drets de l’Home i la Ciutadania en les seues pròpies
colònies.
La
jove Olympe va estar considerada com una de les intel·lectuals més importants durant
els anys de la Revolució Francesa i nombrosos homes, com Jacques Pierre Brissot,
Étienne Clavière i l'abbé Grégoire admiraren la seua transcendència.
Tal
vegada els seus textos més famosos siguen, en primer lloc, la seua “Lettre au
Peuple” (1788), un discurs patriòtic escrit un any abans de l’esclat de la
revolució, on es pot comprovar que, tot i pertànyer a la classe burgesa, parlava
d’ajudar a qui no té pa i convidava a la gent a desplegar la seua energia en el
treball que beneficia a la nació, tot buscant tendir la mà amb el
rei. Al final del text, Olympe es reivindica dient açò contra els prejudicis de
la dona: "Els Estats [...] Generals no poden considerar el desplaçament del
consell d’una dona que, malgrat la lleugeresa natural del seu
sexe, no té menys bones visions; aquest
sexe, que tant s’elogia per ser frívol, té tanmateix, en general, idees que
sovint són enginyoses", i agrega que els savis de vegades ho aprofiten. Amb
la seua afirmació espiritual que les dones saben pensar igual que els homes,
Olympe exigeix implícitament l’establiment de relacions d’igualtat entre els
dos sexes.
En segon lloc,
trobem la seua famosa “Déclaration des
Droits de la Femme et de la Citoyenne” que començava amb les
següents paraules: “Home, ¿ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta
pregunta”. En el seu preàmbul demanava que les mares, les filles, les germanes,
representants de la nació, es constituïren en assemblea nacional. Criticava als homes que deien que les dones
havien estat ignorades, oblidades, menyspreades pel simple fet de se dones i eren
culpables de la corrupció dels mals de la societat. Aquestes causes van ser el
vertader motiu de proclamar la declaració que haguera igualat les dones i els
homes en el mateix camí que havia pres l’esdevenir de la nació francesa.
Han passat dos
cents vint-i-set anys des de la declaració d’Olympe de Gouge, la primera flama per
la qual centenars de milers de dones d’arreu del món lluiten i reivindiquen hui
perquè no s’apague mai.
