«Sufragistes»,
dirigida per Sarah Gavron, m'ha emocionat. M'ha fet emocionar-me amb
ràbia i amb justícia. L'activisme polític anà evolucionant amb
força gràcies a les revolucions decimonòniques on quasi sempre els
principals protagonistes eren els homes. Però quan un historiador va
escarbant entre les línies dels llibres sorgeixen preguntes: La
història la fan els homes? Però, i elles?
Elles,
les dones, han estat, i són, protagonistes de la història de la
humanitat. Algú pot negar el seu valuós paper? Doncs bé, la
pel·lícula «Sufragistes» és un d'eixos grans homenatges a les
dones activistes que lluitaren per enderrocar el mur de la
desigualtat en majúscules. Què hi ha més just que lluitar pel que
és just?
Les
activistes pel dret del vot de la dona de les primeres dècades del
XX són treballadores explotades per un poder ple d'homes cecs, que
veien la dona com un subjecte inferior, sense dret a opinar, sense
dret a cridar, sense dret a guanyar-se la llibertat.
Arribat
el segle XXI, gran part de la societat es pregunta si hem progressat?
Molt poc, diria jo. Hem progressat en tecnologia d'avantguarda, no
simplement per facilitar la nostra qualitat de vida, sinó per
demostrar que de la guerra viu el món. Tanmateix, no hem progressat
en un educació, que és la que proporciona a les generacions
presents una major conscienciació de la desigualtat entre dones i
homes.
En
definitiva, com diu l'activista, Maud Watts, interpretada per Carey
Mulligan, «Hi ha una altra manera de viure».
