La
identitat d'una ciutadania plena es va anar construint a través del
segle XIX i del segle XX, i encara hui aquest tipus de ciutadania no
existeix en moltes parts del món. La construcció d'una ciutadania
consistia en l'existència d'unes demandes per part d'aquesta, des de
llibertat de premsa fins que la dona tinguera el dret al vot. Doncs
bé, eixe ímpetu, eixe afany, per construir la identitat ciutadana
va costar vides, milers. Contra qui? Contra l'exèrcit o contra els
cossos de l'estat (policia, guàrdia reial, etc...).
La
presència d'aquests cossos en la vida social de les persones era
constant, i més, si l'oposició era forta. D'aquesta manera, és en
el cas d'un colp d'estat i la posterior instauració d'un període
dictatorial quan eixes demandes per les quals la ciutadania ha lluitat
no signifiquen res sinó un camí esborrat cap a la democratització
del país.
El
que ha estat anteriorment explicat és un sinònim del que hui estem
vivint. El que ha aprovat hui el Govern espanyol són uns quants
escalons cap enrere i que dificulta enormement el transcurs cap a la
millora de la democracia. L'Estat serà el que controle -si és que no ho ha fet sempre-, l'ull que
tot ho veurà -com en l'obra de George Orwell ''1984''-. En el
preàmbul de la llei, està exposat que «Libertad
y seguridad constituyen un binomio clave
para el buen funcionamiento de una sociedad democrática avanzada,
siendo la seguridad un instrumento al servicio de la garantía de
derechos y libertados y no un fin en sí mismo»
. Contradictori si
qualsevol llig aquelles parts de la llei que fan referència a les
protestes, manifestacions, sancions econòmiques, etc... I no,
no és una llei que precisament estiga a l'altura -o s'aprope- dels països més
democràtics.
En
definitiva, aquesta nova llei farà tapar la boca a la ciutadania, o
això és el que ells creuen que han aconseguiran. És un motiu més
perquè la ciutadania continue buscant la seua identitat.
