El
25 d'abril és una data important per a dos països que beuen de la
cultura mediterrània i que han patit les adversitats de les idees
feixistes d'entreguerres i després de la II Guerra Mundial. Per una
banda, tenim a una Itàlia que va ser alliberada del seu dictador
Mussolini gràcies a les forces aliades, un triomf que va servir per
a la democratització del país. Per una altra part, Portugal celebra
el 25 d'abril com un triomf contra el feixisme de Salazar, i per
tant, un camí cap a la democràcia.
En
el País Valencià el 25 d'abril de 1707 va suposar un abans i un
després en la seua història. El Regne de València, juntament amb
els altres que conformaven la Corona d'Aragó -Aragó, Catalunya i
Mallorca- va gaudir d'una singularitat política que compartia amb
els altres territoris ja esmentats. Els Furs de València van ser
jurats en les primeres Corts valencianes l'any 1261. Estos Furs
estaven elaborats en contra d'alguns nobles que preferien els Furs
d'Aragó -la disputa sempre hi estigué present-. La vida dels Furs
del Regne de València va durar fins 25 d'abril de 1707, quan en el
context de la Guerra de Successió la derrota dels austriacistes en
Almansa va ser el colp de gràcia per als valencians. Oficialment els
Furs es va abolir el 29 de juny de 1707 pel Decret de Nova Planta, un
sistema de govern del rei absolut Felip de Borbó.
El
25 d'abril de 1707, en Almansa, és una derrota, totalment diferent
al que va passar a Portugal i Itàlia on guanyà la democràcia.
Aquella derrota li han seguit més derrotes com el rebuig del
valencià d'alguna part de la societat valenciana que neguen la
realitat i que es comporten com Felip V, com autèntics absolutistes.
