Les Falles: canvis d'actituds

  Tal vegada en aquesta reflexió es mescle antropologia i sociologia, disciplines de les quals no sóc especialista i desconec molts aspectes, però tothom té la possibilitat d'analitzar la societat o les actituds dels individus si obre la porta de sa casa i observa que en cinc dies l'activitat normal -rutinària- d'una ciutat o d'un poble es paralitza. Són les falles una via d'“escapisme” dels problemes al treball o dels problemes a casa? Considere que aquest fenomen no es dona solament en els fallers o falleres, sinó en moltíssima gent que no participa directament en la festa i de seguida es posa l'etiqueta de faller.

  Estem acostumats a escoltar que en falles val tot. Però què és

exactament açò? Què hi ha darrere d'aquesta afirmació de sobra coneguda?. Molta gent, fallera o no, espera les Falles amb ànsies, amb ànsies de fer allò que no pot fer durant la resta de l'any. Tracten de treure l'instint com a “tribu”, com a un grup que vol alliberar-se de les cadenes que té durant la resta de l'any: l'estrès en el treball, crisis personals, crisis familiars, problemes de parella, problemes en els estudis -si parlem de la joventut-, etc... És a dir, fan coses que no poden fer durant perquè la societat marca unes pautes, però quan arriben les Falles, eixes pautes es violen. Volen alliberar tensions en una societat que ens diu constantment el que hem de fer i el que no hem de fer.

  Les Falles donen la possibilitat de viure en comunitat i tothom entén els missatges que la festa emet. Des que la seva pròpia falla, encara que no haja obtingut cap premi satisfactori, continuarà essent la millor i la que ho guanya tot serà la pitjor perquè té més diners, per exemple. O també el fet de que no hi haja límit per deixar de beure, de fer soroll, ni menys per deixar de contaminar, o per fer enemics. Aquests canvis d'actituds dels individus els fan sentir-se lliures i probablement són més acceptats.

Falles: símbol de cultura internacional

  Que no se m'alteren els autèntics fallers, els que ho viuen a flor de pell. Si a nosaltres, els que vivim ací se'ns intenta enganyar o se'ns intenta manipular, se'ns diu, doncs, que la festa de les falles comença en el 24 de febrer. I ens ho podem creure o no. Per tant, molt probablement que als turistes també se'ls enganye i se'ls manipule, tal vegada és que no coneixen en que s'han convertit les Falles.

  No conec a cap estranger o turista a qui puga preguntar què sap de les Falles. Hauríem de fer eixe exercici. Probablement el primer que et diu: “fantástico, maraviglioso...” (els que venen a veure les Falles) o “cervesa, sangría y chicas” (els que no venen a veure les Falles). No sabrà la història de les Falles, no sabrà que és realment una mascletà, a part de soroll. En efecte, les Falles són un símbol de cultura internacional que s'ha construït durant dècades. En el País Valencià parlar de que és la festa de tots els valencians, és una fal·làcia. Per què ni tots els valencians són fallers, ni tots els fallers són valencians i ni tots els valencians s'identifiquen amb la festa. Les Falles nasqueren a la ciutat de València com a conseqüència de la crema de les deixalles que els fusters del corresponent gremi deixaven en el carrer. El naixement de les figures venen de la mà del “parot” al qual més amb el temps se li vestiria en forma humana. Açò s'expressava com a crítica o sàtira d'algun personatge del cap i casal.

  Per entendre també que les Falles s'han convertit en símbol de cultura internacional hi ha que remetre's als turistes en massa que arribaren a les costes del golf València en els anys seixanta, en ple “desarrollismo” del franquisme. El franquisme havia fet de les Falles, amb la seva ideologia nacional-catòlica, una festa folklore, és a dir, les Falles eren una especificitat valenciana però que representaven la cultura espanyola. La festa en el franquisme es convertí en una festa conservadora, rància, reinventada per la ideologia del règim -l'expressió satírica hi va desaparèixer, i aparegué el barroquisme característic-, i com a colofó, les Falles es convertiren també en una festa religiosa, ja no al culte del seu “patró originari” com fou Sant Josep -tot i que es cremen el dia 19 de març, dia del sant-, sinó a la Mare de Déu que és un altre dia de l'any.

  Ara fa un parell d'anys quan l'alcaldessa de la ciutat de València, juntament recolzat amb la Junta Local Fallera i tot un seguici d'etcèteres, es va obsessionar i centrar en que les Falles foren declarades Festa d'Interès Internacional, perquè tothom sabera que la ciutat de València també és capaç de posar-se l'aureola de grandiositat, com l'Atenes o la Roma antiga. Em remet a la cançó “Jo vinc d'un silenci” de Raimon on diu: “qui perd els orígens per identitat”. Doncs a les Falles li ha passat una mica del mateix, perderen l'origen, l'essència popular, la identitat popular. En definitiva, en Falles s'inventa i es reinventa.