Començant pel principi, m'agradaria expressar la falta de consciència i dignitat de la gent, d'alguna gent, millor dit. Arriba el final de l'estiu i han passat tantes coses que és impossible debatre-les totes, així que vaig a expressar la meva disconformitat en un tema que encara està en ebullició.
En
el mes d'agost s'han celebrat els Mundials de Natació de Barcelona,
una gran fita, com sempre de superació i espectacle a la vegada. Al
final aquests, Mireia Belmonte, una de les nadadores del combinat
espanyol més apreciades va obtindre unes quantes medalles que l'han
convertit en una de les millors nadadores de l'estat. Les nois del
waterpolo no es queden enrere, dona gust veure un esport que
pràcticament no té emissió en la televisió pública perquè
altres esports, com el futbol, aparten a aquests esports minoritaris
que es mereixen el mateix respecte que tots els altres.
Després
dels mundials de Barcelona, Mireia Belmonte, va viatjar a Berlín per
a disputar els Copa del Món de Natació en piscina curta. Doncs bé,
va batre el rècord del món en la modalitat de 800 metre lliure.
Però en aquell moment hi havia una altra atenció, una altra
atracció, els cabells de Sergio Ramos. “El que faltava”, diríem
molts. Ramos va aparèixer un dia amb els cabells tintats d'un color
groc platí. Volia semblar la musa, o el “muso”, del Reial
Madrid, però d'ací que siga una musa com les muses gregues, li
queda una eternitat, i cosa que mai ho serà. Mire Belmonte atacada
per l'atenció i el boom del color dels cabells de Sergio R., va
esclatar i va dir: “Importa más el pelo de Sergio Ramos que mi
rècord del mundo”. I jo en aquell moment, en el moment de llegir
aquelles declaracions em vaig alçar i la vaig aplaudir. Vaig
exclamar també. I Sergio Ramos va tornar als seus cabells seu color
original.
De nou, després
de les declaracions de Mireia Belmonte i Sergio Ramos, va vindre
Gareth Bale i el fitxatge quasi impossible. Quasi cent milions
d'euros per una persona, per un jugador de futbol. I tots els que
miràvem les notícies ens vam preguntar: I què valem nosaltres? Més
de cent milions o menys? No ho sé. Em pose les mans al cap quan en
les notícies dels esports sols es parla d'aquest jugador, d'aquesta
estrella. Tots els estius el Reial Madrid, ataca i contraataca, sense
faltar al respecte. Sembla l'Imperi Contraataca de la Guerra de les
Galàxies, perquè l'equip ha de ser sempre galàctic. Això no pot
fallar mai. Quan hem intentat escoltar la imponent xifra de cent
milions, pot ser ens em espantat, almenys jo. Darrere de tot el
Imperi Galàctic està l'home de vestit, camisa i corbata, el Rei de
l'Estiu, Florentino Pérez, faltaria menys.
